Comissió de teatre i música

Versió 1: Ariadna

Com desorientar a una persona invident mentre l’ajuden a creuar un pas de vianants, entre un parell de vianants sense dificultats de visió.

Escenografia:

El carrer; dos línies que simulen el carrer i les dues voreres, dues o tres persones amb cadira de rodes que simularan ser cotxes. Un actor amb un bastó blanc o amb unes grans ulleres i sense bastó, també pot portar algun carretó o alguna cosa que simuli ser un gos pigall. Dos actors que seran els espontanis que estaven pel carrer.

Espontani 1: (APROPANT-SE al vianant corrent, com amb molta pressa), necessita ajuda? Jo l’acompanyo? (agafant-lo del braç i estirant cap a ell).

Vianant: (tranquil i amb to de beu suau) no gràcies, puc creuar sol el carrer (intentant-se deixar anar)

Espontani 2: (apareix per l’altra banda i des de lluny crida), ja l’ajudo jo! Que aquest terra rellisca! (l’agafa per l’altre braç)

Vianant (intentant que el soltin); però no, gràcies. Si ja puc creuar jo! Que hi ha algun perill? Algun cotxe al mig, un forat, un camió... (amb veu de preocupació).

Espontani 2: (mirant el semàfor), ara ja s’ha posat vermell... (amb veu de sorpresa), ja l’ajudaré jo.

Vianant: bé, (els “cotxes” passen a munt i a ball pel carrer. Al posar-se verd)

Espontani 1: (estirant el braç), ja podem, corri... Ai, que ha quedat un camió al nit, jo l’acompanyo (un “camió” està al mig del pas, el vianant i l’espontani 1 van cap a la dreta i l’espontani 2 cap a l’esquerra, tots en direcció a la vorera del davant).

Espontani 1: (amb beu paternal i com si parles amb un infant), veus maco, ja estem! Necessites alguna coseta més?

Vianant (agraït): no, gràcies, bon dia. (l’espontani 1 s’allunya i es queda dins d’escena però a un costat, fent veure que mira un aparador però sense perdre de vista l’escena)

Espontani 2: (apropant-se cap a ells), necessites alguna cosa? Cap a on vas? T’acompanyo!

Vianant: (amb veu d’enfardat i intentant caminar), no, gràcies puc sol (forçant somriure)

Espontani 2: insisteixo, va cap a la rambla? Miri, aquí podem anar, per aquí al mig del jardí podem passar!

Vianant: bé, gràcies (resignat) però jo no vaig per aquí, m’acompanyarà fins a la rambla?

Espontani 2: si, si, anem anem! (caminen uns metres, com si anessin per dins un parc, al moment el truquen per telèfon) Ai, em truquen, és urgent que li vagi bé bon dia! Ho sento, ho sento (nerviós i marxa).

Vianant: (es queda sol), però... I ara... Mmm hauré de donar la volta i mirar de tornar al creuament, amb la de coses que tinc a fer! Crec recordar que em van dir que en aquest jardí feien obres o era en aquest tros que hi ha un petit estanc sense senyalitzar... Ai... Qui em mana seguir a la gent, si jo ho tinc controlat anant per la vorera. (amb impotència, gira i camina de manera una mica insegura cap al pas).

Espontani 1: (torna a escena corrent), ai! Pobret, l’han deixat sol, però no ha dit que l’acompanyava? Ai, no ens podem fiar de ningú en aquest món, sort que m’he entretingut mirant un aparador, cap a on vas? Et porto!

Vianant: no gràcies, ja puc anar sol des d’aquí hi se anar! A més com em portarà? A coll? Amb patinet? Cotxe? (concís i iniciant la marxa seguint el recorregut del carrer). Moltes gràcies. (mentre camina l’espontani 1 el segueix al costat i li va parlant). Espontani 1: (caminant al costat), ja deia jo que semblaves bona persona però no, tots els cecs sou iguals. Volem ajudar i sempre contesteu malament, que té de dolent una mica d’ajuda? Si ho fem pel vostre bé... Com os admiro, realment seria incapaç... Però no cal tenir tant mal geni! S’ha de ser amable en aquesta vida i donar gràcies per tot el que tenim... Però realment no sembla que estiguis cec, amb ho maco que ets, si... Ets maco tens bona planta, quina pena... Però suposo que seràs bo amb la música o pot ser amb l’esport, com tots esquieu tant bé i toqueu tants instruments... Ara, segur que et guanyes molt bé la vida venent els cecs, guanyeu molt diner! O pot ser treballes d’aquells que fan massatges, com li diuen? Teràpia física? La meva veïna Rosa es va trencar la cama i va anar a un lloc de la seguretat social i li va fer una noia cega, més maca... I vivia sola! Com ho devia fer? Segur que l’ajudava algú. Em va dir la Rosa que es volia casar i tenir fills! Això si ho trobo irresponsable, sense veure com pot cuidar un nen... (mentre li va parlant el vianant no diu re, amb cara de resignació i esbufegant cada cop més amb el que li va dient, segueix caminant fins que surten els dos d’escena).

Versió 2: Vanessa

Papers

• Persona que fa de invident
• 2 persones que l’ajuden a creuà
• 1 persona en un cotxe
• Un figurant que fa de semàfor

Guió

-        Nois: Eii, t’ajudem a creuà?
-        Vianant: No, només... em podeu explicar com arribar al carrer Sagrera?
-        Noi 1: No, no, primer t'ajudem a creuar. ¡Va anem!
-        Vianant: No, per favor sol explicar com arribar.
-        Nois: Anem, anem! (agafant-la cada un d’un braç)que pot ser perillós  per a tu!
-        Vianant: Perillós? Perillós és que m’empenyeu d’aquesta  manera! Auuu, deixeu-me! Sembleu policies....
-        Cotxe impacient: Bé, creueu o què? Ja s'ha posat en vermell i alguns no tenim tot el dia! (tocant el clàxon)
-        Nois: Bé, bé ja anem! Quina poca sensibilitat cap aquesta pobre noia...
-        Cotxe impacient: Aquests la volen ajudar, i els que necessiten ajuda ells... ignorants! (murmura)
-        Noi 2: Tranquil·la, ja t'hem ajudat a creuar, i ara estàs a l'altra vorera, davant d'on estaves. (indicant-lo amb la mà)
-        Vianant: Molt bé, però em podeu explicar com arribar al carrer que us dic?
-        Noi 1: Si dona, si, mira quan arribis al forn de la cantonada, gira a la dreta i quan vegis una fruiteria, faltaran dos carrers.
-        Noi 2: No, no és així Joan. Mira maca, has d'anar fins a la fleca i girar a l'esquerra i quan vegis una carnisseria pregunta perquè faltaran dos carrers.
-        Noi 1: No és així Albert, és com jo dic no et recordes? (comencen a discutir entre els dos)
-        Nois: Bé noia, pregunta al forn.
-        Vianant: Però en què forn? Com arribar-hi? No veieu que no ho veig? Digueu-me almenys on està i com em puc guiar, tiro aquest carrer a la dreta o a l'esquerra.
-        Nois: Bé, se'ns ha fet tard. Ja t'hem ajudat a creuar, què més vols?
-        Vianant: Però jo no volia això. Només preguntava com arribar al carrer Sagrera.
-        Nois: Ja t'ho hem dit, no t'assabentes o que? (comenten entre ells): Aquests discapacitats no s'assabenten de res ... I a sobre són uns desagraïts, perquè en comptes d'agrair l'ajuda, es queixa perquè no li diem les coses com ells volen.
-        Vianant: Ai senyor, una altra vegada m'han deixat desorientada. No sé per què em fio, si jo sola arribo millor i sobre em van obligar a creuar. Jo no veuré però ells no escolten.

Escenari