Comissió de teatre i música

Versió 1: Ariadna

Una parella amb diversitat funcional que es troba una persona gran que no els deixa avançar. (vaja allò que dirien els/les nostres avis/ies, si veiessin persones front situacions quotidianes)
Escenografia: el carrer

Actors: dos actors amb alguna diversitat funcional (parella 1 i parella 2) i un altre caracteritzat com una àvia(gran).

Segons la diversitat funcional dels actors s’adequa l'escena, parlar amb comunicador, anar els dos amb cadira...



Parella 2: bé, desprès de comprar que et sembla, vaig jo a casa i tu vas a buscar als nens a l’escola? Tenim el dinar fet, així que... O prefereixes que hi anem els dos a l'escola.

Parella 1: no, si vols vaig jo a casa amb la compra i la vaig posant a lloc, i tu vas més ràpid a l'escola. No?

(van caminant per l'escenari, mentre parlen una persona gran que està asseguda a un banc o aturada al carrer els interromp)

Gran: ai, pobrets, on aneu amb el carretó de la compra? Que no teniu família? Poca soltes, que no os ajuden en re i os fan anar a comprar, ja podrien comprar ells! (es posa al mig del pas i no els deixa passar, segueix parlant mentre la parella es va mirant i la miren a ella amb cara de sorpresa). Ai... O pot ser viviu en una residència perquè els vostres pares són morts, doncs llavors quina barra, ja podrien fer les coses des de la residència, quina barra! I quina desgràcia... On aneu tant solets? No teniu cap cuidador?

Parella 1 (amb paciència): bon dia senyora, ens deixa passar que tenim pressa?

Gran: no, si jo només bull ajudar, si em dieu el nom de la residència crec que ho denunciaré, pobrets... Com esteu solets?

Parella 2: senyora tranquil·la, no s'enfadi, no cal denunciar a cap residència. Nosaltres anem a comprar perquè ho volem, de fet ho necessitem ja que si no comprem nosaltres els nostres fills de 5 i 3 anys no crec que ho facin i el de 4 mesos de gestació encara menys

! (la parella es miren i somriuen amb complicitat).

Gran (indignada, fent grans moviments amb les mans): que diuen, que diuen, que viuen sols? La família sap que estan casats? Segur que no hos heu escapat d’algun lloc? Si sou uns nens, com aneu a tenir fills... Com els han deixat? I això dels nens, és una broma no? Si és impossible que tinguin fills!

Parella 1 (resignació): doncs no, li asseguro que és cert, el que està en camí i dos més, un biològic i un d'acollida, li asseguro! I, no voldria ser mal educada però tenim pressa.

Parella 2: si, senyora li agraïm la preocupació però...

Gran (apropant-se encara més a ells); però a veure, si no teniu pressa i com os guanyeu la vida? Bé, segur que la família dona diners, segur perquè no podeu treballar. Pobrets, quina desgràcia i amb nens, no sabeu que a l’hospital t’operen per no tenir nens? Pobrets, ningú t’ho ha dit (mirant al noi).

Parella 2 (una mica enfadat): senyora, jo soc advocat i ella dissenyadora gràfica, treballem perfectament i ens guanyem la vida, de fet paguem tot el que hem de pagar i cuidem nosaltres els nostres fills, en fi, som una parella com qualsevol altre. I els fills han estat desitjats així que nosaltres decidirem quants volem i podem tenir, a més no crec que haguem de donar tantes explicacions de la nostre vida. I ara si ens disculpa... Cal que anem a comprar i a recollir als nens a escola que em perdut ja una bona estona i ja no tindrem temps de re. (els dos comencen a caminar mentre la senyora es queda pensant i amb cara d'incrèdula).

Versió 2: Vanessa

Papers

• 2 persones amb cadira de rodes
• Una persona gran
• Un comerciant

Guió

-        Marit: Amor, et sembla bé si primer anem a la peixateria i després a la fruiteria?
-        Muller: Perfecte, així portem el pes després. (S'adrecen a la peixateria, un amb cadira de rodes i ella portant-lo recolzant així a la cadira com si fos un caminador)
-        Sra. Gran: (apareix una dona gran amb un bastó) però a on aneu vosaltres sols? No veieu que us pot passar alguna cosa?
-        Muller: Però que ens passarà dona de Déu!
-        Sra. Gran: I els vostres pares? Com us poden deixar sols! Pobrets meus.
-        Marit: Escolti senyora que som parella i tenim 50 anys!
-        Sra. Gran: I què, no veieu que sou unes criatures indefenses i qualsevol us pot fer alguna cosa!
-        Muller: Senyora, deixi'ns tranquils que tenim pressa. (Intentant avançar)
-        Sra. Gran: però a on aneu? Espereu, espereu ...
-        Marit: Si tant li importa i es  quedarà més tranquil·la, anem a la peixateria.
-        Muller: (Entren a la peixateria i la senyora darrere d'ells amb passos més lents) ens posa un llenguado si us plau?
-        Peixatera: Els sembla bé aquest mitjà?
-        Sra. Gran: No! Però com els pot vendre un llenguado a ells? No veu que es poden fer mal amb les espines! Posi un filet de tonyina.
-        Marit: No! És per a dinar nosaltres o vostè? (Dirigint-se a la dona gran) si us plau senyoreta li demanem que ens vengui a llenguado. (Dirigint-se a la venedora)
-        Peixatera: tingui, són 12 €.
-        Sra. Gran: Si aquests nois s'ofeguen, caurà sobre la seva consciència! (Dirigint-se a la venedora de la peixateria)
-        Muller: Anem carinyo. Quina dona més pesada!
-        Sra. Gran: A sobre els nens han sortit rebels! Però ara on aneu!
-        Marit: Anem a la fruiteria de la cantonada, però vostè segueixi comprant tranquil·lament.
-        Sra. Gran: Però espereu-me!
-        Muller: (La parella decideix anar a la fruiteria de dos carrers més endavant i així esquivar la dona) anem, anem, si anem a la fruiteria que hi ha dos carrers més endavant, ja la perdrem de vista.
-        Muller: Ho hem aconseguit! No ens segueix. (S'alegren en arribar a la fruiteria)

Escenari