Comissió de teatre i música

Us recordem que la propera trobada de la comissió de “teatre i música” serà el proper:


Carrer de la Sagrera, 179


Ver mapa más grande

Us recordem que la propera trobada de la comissió de “teatre i música” serà el proper:


Carrer de la Sagrera, 179


Ver mapa más grande

I tu on vas?

Escenografia:

l’entrada d’un edifici, es veu la porta de l’ascensor i la porta del carrer.

Actors:

Dos actors amb alguna diversitat funcional (parella 1 i parella 2) i un altre caracteritzat com una àvia(gran).
Segons la diversitat funcional dels actors s’adequa l'escena, parlar amb comunicador, anar els dos amb cadira...
La parella representen d’una edat entre 35 i 40 anys, la senyora gran d’uns 80.

Guió:

• Parella 2: bé, desprès de comprar que et sembla, vaig jo a casa i tu vas a buscar als nens a l’escola? Tenim el dinar fet, així que... O prefereixes que hi anem els dos a l'escola.
• Parella 1: no, si vols vaig jo a casa amb la compra i la vaig posant a lloc, i tu vas més ràpid a l'escola. No?
• (Entra la senyora gran amb la bossa del pa i el bastó, es veu la porta de l’edifici i es sent com sobra i es tanca)  
• Gran (es posa al mig del pas i no els deixa passar, : ai, pobrets, on aneu?
• Parella 1: som en Joan i la Maria i vivim al entre sol des de fa dos dies.
• Gran: Ai pobrets... Que no teniu família? I no podríeu viure millor a una residència si els vostres pares són morts?  Així podrien fer les coses des de la residència i estaríeu atesos com cal? Qui sap ara qui hos cuida,, teniu cuidador veritat?
• Parella 1:  (amb paciència): bon dia senyora, ens deixa passar que tenim pressa?
• Gran: no, si jo només vull ajudar, si em dieu el nom de l’assistenta social crec que ho denunciaré, pobrets... Com esteu solets? Tant deixats de la ma de Déu!
• Parella 2: senyora tranquil·la, no s'enfadi, no cal denunciar a cap assistent social. Nosaltres anem a comprar perquè ho volem, de fet ho necessitem ja que si no comprem nosaltres els nostres fills de 5 i 3 anys no crec que ho facin.
• Gran: (indignada, fent grans moviments amb les mans): que diuen, que diuen, que viuen sols? La família sap que estan casats? Segur que no us heu escapat d’algun lloc? Si sou uns nens, com aneu a tenir fills... Com us  han deixat? I  això dels nens, és una broma no? Si és impossible que tinguin fills! No penseu? (mirant al públic).
• Parella 1 (resignació): doncs no, li asseguro que és cert, són aquests dos. li asseguro! Són macos no? (Li ensenyen una foto dels nens) I, no voldria ser mal educada però tenim pressa.
• Parella  2: si, senyora li agraïm la preocupació però...
• Gran: (apropant-se encara més a ells); però a veure, si no teniu pressa! Teniu tot els temps del món; i  com os guanyeu la vida? Bé, segur que la família dona diners, segur perquè  no podeu treballar. Pobrets, quina desgràcia i amb nens i sense poder-los cuidar. No sabeu que a l’hospital t’operen per no tenir nens? Pobrets, ningú t’ho ha dit (mirant al noi).
• Parella 2: (una mica enfadat): senyora, jo sóc advocat i ella disenyadora gràfica, treballem perfectament i ens guanyem la vida, de fet paguem tot el que hem de pagar i cuidem nosaltres els nostres fills, en fi, som una parella com qualsevol altre. I els fills han estat desitjats així que nosaltres decidirem quants volem i podem tenir, a més no crec que haguem de donar tantes explicacions de la nostre vida. I ara si ens disculpa... Cal que anem a comprar i a recollir als nens a escola que em perdut ja una bona estona i ja no tindrem temps de res. (els dos comencen a dirigir-se cap a la porta mentre la senyora es queda pensant i amb cara d'incrèdula).
• Gran: on anirem  a parar!

• Soroll de "crash" i imatge de bola del món trencada.

A on m’ha deixat?

Com desorientar a una persona invident mentre l’ajuden a creuar un pas de vianants, entre un parell de vianants sense dificultats de visió.

Papers

• Persona que fa de invident
• 2 persones que l’ajuden a creuà
• 1 persona en un cotxe
• Un figurant que fa de semàfor

Guió

• Nois: Eii, t’ajudem a creuar?
• Vianant: No, només... em podeu explicar com arribar al carrer Sagrera?
• Noi 1: No, no, primer t'ajudem a creuar. ¡Va anem!
• Vianant: No, per favor sol explicar com arribar.
• Nois: Anem, anem! (agafant-la cada un d’un braç)que pot ser perillós per a tu!
• Vianant: Perillós? Perillós és que m’empenyeu d’aquesta manera! Auuu, deixeu-me! Sembleu policies....
• Cotxe impacient: Bé, creueu o què? Ja s'ha posat en vermell i alguns no tenim tot el dia! (tocant el clàxon)
• Nois: Bé, bé ja anem! Quina poca sensibilitat cap aquesta pobre noia...
• Cotxe impacient: Aquests la volen ajudar, i els que necessiten ajuda són ells... ignorants! (murmura)
• Noi 2: Tranquil·la, ja t'hem ajudat a creuar, i ara estàs a l'altra vorera, davant d'on estaves. (indicant-lo amb la mà)
• Vianant: Molt bé, però em podeu explicar com arribar al carrer que us dic?
• Noi 1: Si dona, si, mira quan arribis al forn de la cantonada, gira a la dreta i quan vegis una fruiteria, faltaran dos carrers.
• Noi 2: No, no és així Joan. Mira maca, has d'anar fins a la fleca i girar a l'esquerra i quan vegis una carnisseria pregunta perquè faltaran dos carrers.
• Noi 1: No és així Albert, és com jo dic no et recordes? (comencen a discutir entre ells dos)
• Nois: Bé noia, pregunta al forn.
• Vianant: Però en què forn? Com arribar-hi? No veieu que no ho veig? Digueu-me almenys on està i com em puc guiar, tiro aquest carrer a la dreta o a l'esquerra.
• Nois: Bé, se'ns ha fet tard. Ja t'hem ajudat a creuar, què més vols? No coneixem gaire la zona, millor pregunta!
• Vianant: Però jo no volia això. Només preguntava com arribar al carrer Sagrera.
• Nois: Ja t'ho hem dit, no t'assabentes o que? (comenten entre ells): Aquests discapacitats no s'assabenten de res ... I a sobre són uns desagraïts però reclamen tots els drets, perquè en comptes d'agrair l'ajuda, es queixa perquè no li diem les coses com ells volen. (mentre segueixen parlant entre ells la vianant comença a caminar poc a poc i ells la segueixen a poca distància).
• Albert:  ja deia jo que semblava bona noia però no, tots els cecs son iguals. Volem ajudar en el que podem i sempre contesten malament i amb exigències, que té de dolent una mica d’ajuda? Si ho fem pel seu bé...
• Noi: Si, si, ara jo realment com els admiro, realment seria incapaç... Però no cal tenir tant mal geni! S’ha de ser amable en aquesta vida i donar gràcies per tot el que tenim...
• Albert:  Però realment no sembla que estigui cega, amb ho maca que es, si me la trobés de festa intentaria lligar amb ella, clar si no sàpigues que és cega. Quina pena tio, no creus? Una tia així i “mal guanyada”.
• Noi: Clar, si té parella serà cec, com podria ser d’una altra manera? Ara, segur que és molt bona amb la música o pot ser amb l’esport, com tots esquien tant bé i toquen tants instruments...Mira tú l'Stevie Wonder, forrat el tío.  I els idiomes, no farà classes particulars d’anglès? Ens apuntem? (Els dos riuen).
• Albert: no, no. segur que es guanya molt bé la vida venent els cecs aquests, guanyen una pasta! O pot ser treballa d’aquells que fan massatges, com li diuen? Aquests dels esportistes o de la seguretat social on van les iaies. Teràpia física? La meva veïna Rosa es va trencar la cama i va anar a un lloc de la seguretat social i li va fer una noia cega, més maca... I vivia sola! Com ho devia fer? Segur que l’ajudava algú. Em va dir la Rosa que es volia casar i tenir fills! Això si ho trobo irresponsable, sense veure com pot cuidar un nen... I el marit també cec... S’escapa el nen al parc i ni el troben i després a gastar diners públics perquè el busqui la policia, portar-lo a l’hospital. Quina pasta desaprofitada!  
• Vianant: Ai senyor, una altra vegada m'han deixat desorientada. No tenien tanta pressa! Doncs no se perquè no deixen de parlar de mi com si no els escoltés semblen dues àvies, de seguir-me sense ajudar i es que no callaran! No sé per què em fio, si jo sola arribo millor i a sobre m’han  obligat a creuar. Jo no veuré però ells no escolten!

A on m’ha deixat

Parlem la mateixa llengua?

Escena:

Trucada fictícia d’una persona amb disàrtria i el receptor no l’entén.

Papers:

Noia  amb disàrtria
Teleoperador

Guió:

• Teleoperador (con entonación musicalizada): Hola, Le habla Marcos Alonso. ¿En qué puedo ayudarle?
• Chica: Hola, tengo una avería.
• Teleoperador: ¿Qué dice? ¿Qué llama desde Almería?
• Chica: No, llamo desde Barcelona porque tengo una avería.
• Teleoperador: Perdone, pero no la entiendo bien ¿me puede pasar con sus padres?
• Chica: No, la titular soy yo.
• Teleoperador: Oiga señora, que dice? ¿Qué me va a triturar? Perdone pero no la entiendo. Disculpe la indiscreción: ¿tiene alguna enfermedad?
• Chica (molesta): No, tengo una discapacidad pero a usted no le importa!
• Teleoperador (como si hubiera entendido al fin la situación):¡Acabáramos! eres discapacitada y aprovechando que tus padres han salido a comprar pues juegas con el teléfono.
• Chica: No, ¡se equivoca! estoy casada y llamo desde Barcelona porque tengo una avería.
• Teleoperador: Tranquila, comprendo que estés cansada. Tus padres pronto llegarán. ¿Si quieres llamo a la policía para que vaya a ver qué ha pasado y porque estás sola.
• Chica (enfadada): Ni soy una niña, ni me han dejado sola ni estoy cansada. Bueno, un poco cansada de que no me entienda. ¿Pero me puede atender la avería?
• Teleoperador (con cara y voz como si hablara con un niño): Tranquila, yo también tengo una hermana con discapacidad y hablaré contigo hasta que tus padres lleguen. ¿Dices que te gusta Almería?
• Chica: No me tenga compasión y páseme con un superior. Y yo no he dicho nada de Almería!
• Teleoperador: Ah, ¿qué no te va el ascensor? Entonces has llamado al sitio equivocado.
• Chica: No me va Internet y como lo veo buena persona, con una hermana como yo pues le pido paciencia y poco a poco me entenderá. No me va Internet.
• Teleoperador: No, tú no puedes ser mi hermana porque vive en Colombia, pero igualmente dime qué te pasa con Internet?
• Chica (con cara de alivio): Me sale una luz roja.
• Teleoperador: A ver si te he entendido bien: que una página se te ha vuelto loca?
• Chica: Usted sí que me volverá loca! (con un tono de voz más bajo).No, en Internet tengo una luz roja y no puedo navegar. (Con tono de voz normal).
• Teleoperador: Ah, que no te va Internet… Haber empezado por ahí!
• Chica: Eso mismo, señor. (Dice con resignación)
• Teleoperador: Mira, espera a que vengan tus papás y que te apaguen el router y que te lo vuelvan a encender. El router es lo que hace funcionar Internet, es un aparatito que normalmente está enchufado. (Lo dice como si la chica fuera tonta)
• Chica (le interrumpe): ¡Que no vivo con mis padres! Que vivo con mi marido y eso ya lo he hecho cuatro veces antes de llamarles. (La chica desesperada ya)
• Teleoperador: ¿Pero cómo? ¿Cómo puede estar casada teniendo discapacidad? Yo no veo a mi hermana casada.
• Chica: Estoy casada, tengo una carrera y trabajo de abogada. Ahora escúcheme bien.
• Teleoperador: Le escucho, pero no sé qué dice de ahogada. ¿Me lo puede repetir?
• Chica: Que soy abogada… pero eso no importa ahora, por favor ¿puede mirar mi servidor? (lo dice vocalizando exageradamente)
• Teleoperador: Sí, ahora le miro el servidor y se lo reseteo. Pero le puedo preguntar ¿cómo ha llegado a ser abogada con su dificultad para hablar?
• Chica: Pues yendo a la universidad, como todo el mundo. Me puede avisar cuando lo haga a ver si me va Internet y cortamos el rollo?
• Teleoperador (sorprendido): Que tengamos un rollo! Creo que no la he entendido… MMM, a ver si consigo que funcione, pero mientras me puede decir… ¿cómo ha ido a la universidad? A mi hermana la tenemos en un colegio especial y me quedo admirado de oír su historia.
• Chica: No me admire por mi historia sino por la paciencia que estoy teniendo. ¿Abro Internet ya? (hablando con resignación)
• Teleoperador: Ah, ¿qué no me ha entendido? Le pregunto qué ¿cómo ha ido a la universidad?
• Chica: Dios mío! Con transporte público, señor. ¿Abro el navegador ya?
• Teleoperador: Sí, sí, el servicio es público y gratuito. ¿Puede probar a abrir el navegador, por favor?
• Chica (con alivio): Ya me va Internet. Muchas gracias.
• Teleoperador: Ah,  sí?... ¿vives en Gracia?
• Chica: Le digo que ya me va Internet y se lo agradezco!
• Teleoperador: Soy yo quien te tiene que agradecer la lección. A partir de ahora miraré de otra manera a las personas con discapacidad y ayudaré y animaré a mi hermana a hacer cosas.
• Chica: Hágale un favor a su hermana y a cualquier persona con discapacidad: trátenos como uno más.
• Bueno… por lo menos uno que no me ha colgado al oírme… Vamos mejorando… (piensa para ella)

Us recordem que la propera trobada de la comissió de “teatre i música” serà el proper:


Carrer de la Sagrera, 179


Ver mapa más grande

Versió 1: Ariadna

Una parella amb diversitat funcional que es troba una persona gran que no els deixa avançar. (vaja allò que dirien els/les nostres avis/ies, si veiessin persones front situacions quotidianes)
Escenografia: el carrer

Actors: dos actors amb alguna diversitat funcional (parella 1 i parella 2) i un altre caracteritzat com una àvia(gran).

Segons la diversitat funcional dels actors s’adequa l'escena, parlar amb comunicador, anar els dos amb cadira...



Parella 2: bé, desprès de comprar que et sembla, vaig jo a casa i tu vas a buscar als nens a l’escola? Tenim el dinar fet, així que... O prefereixes que hi anem els dos a l'escola.

Parella 1: no, si vols vaig jo a casa amb la compra i la vaig posant a lloc, i tu vas més ràpid a l'escola. No?

(van caminant per l'escenari, mentre parlen una persona gran que està asseguda a un banc o aturada al carrer els interromp)

Gran: ai, pobrets, on aneu amb el carretó de la compra? Que no teniu família? Poca soltes, que no os ajuden en re i os fan anar a comprar, ja podrien comprar ells! (es posa al mig del pas i no els deixa passar, segueix parlant mentre la parella es va mirant i la miren a ella amb cara de sorpresa). Ai... O pot ser viviu en una residència perquè els vostres pares són morts, doncs llavors quina barra, ja podrien fer les coses des de la residència, quina barra! I quina desgràcia... On aneu tant solets? No teniu cap cuidador?

Parella 1 (amb paciència): bon dia senyora, ens deixa passar que tenim pressa?

Gran: no, si jo només bull ajudar, si em dieu el nom de la residència crec que ho denunciaré, pobrets... Com esteu solets?

Parella 2: senyora tranquil·la, no s'enfadi, no cal denunciar a cap residència. Nosaltres anem a comprar perquè ho volem, de fet ho necessitem ja que si no comprem nosaltres els nostres fills de 5 i 3 anys no crec que ho facin i el de 4 mesos de gestació encara menys

! (la parella es miren i somriuen amb complicitat).

Gran (indignada, fent grans moviments amb les mans): que diuen, que diuen, que viuen sols? La família sap que estan casats? Segur que no hos heu escapat d’algun lloc? Si sou uns nens, com aneu a tenir fills... Com els han deixat? I això dels nens, és una broma no? Si és impossible que tinguin fills!

Parella 1 (resignació): doncs no, li asseguro que és cert, el que està en camí i dos més, un biològic i un d'acollida, li asseguro! I, no voldria ser mal educada però tenim pressa.

Parella 2: si, senyora li agraïm la preocupació però...

Gran (apropant-se encara més a ells); però a veure, si no teniu pressa i com os guanyeu la vida? Bé, segur que la família dona diners, segur perquè no podeu treballar. Pobrets, quina desgràcia i amb nens, no sabeu que a l’hospital t’operen per no tenir nens? Pobrets, ningú t’ho ha dit (mirant al noi).

Parella 2 (una mica enfadat): senyora, jo soc advocat i ella dissenyadora gràfica, treballem perfectament i ens guanyem la vida, de fet paguem tot el que hem de pagar i cuidem nosaltres els nostres fills, en fi, som una parella com qualsevol altre. I els fills han estat desitjats així que nosaltres decidirem quants volem i podem tenir, a més no crec que haguem de donar tantes explicacions de la nostre vida. I ara si ens disculpa... Cal que anem a comprar i a recollir als nens a escola que em perdut ja una bona estona i ja no tindrem temps de re. (els dos comencen a caminar mentre la senyora es queda pensant i amb cara d'incrèdula).

Versió 2: Vanessa

Papers

• 2 persones amb cadira de rodes
• Una persona gran
• Un comerciant

Guió

-        Marit: Amor, et sembla bé si primer anem a la peixateria i després a la fruiteria?
-        Muller: Perfecte, així portem el pes després. (S'adrecen a la peixateria, un amb cadira de rodes i ella portant-lo recolzant així a la cadira com si fos un caminador)
-        Sra. Gran: (apareix una dona gran amb un bastó) però a on aneu vosaltres sols? No veieu que us pot passar alguna cosa?
-        Muller: Però que ens passarà dona de Déu!
-        Sra. Gran: I els vostres pares? Com us poden deixar sols! Pobrets meus.
-        Marit: Escolti senyora que som parella i tenim 50 anys!
-        Sra. Gran: I què, no veieu que sou unes criatures indefenses i qualsevol us pot fer alguna cosa!
-        Muller: Senyora, deixi'ns tranquils que tenim pressa. (Intentant avançar)
-        Sra. Gran: però a on aneu? Espereu, espereu ...
-        Marit: Si tant li importa i es  quedarà més tranquil·la, anem a la peixateria.
-        Muller: (Entren a la peixateria i la senyora darrere d'ells amb passos més lents) ens posa un llenguado si us plau?
-        Peixatera: Els sembla bé aquest mitjà?
-        Sra. Gran: No! Però com els pot vendre un llenguado a ells? No veu que es poden fer mal amb les espines! Posi un filet de tonyina.
-        Marit: No! És per a dinar nosaltres o vostè? (Dirigint-se a la dona gran) si us plau senyoreta li demanem que ens vengui a llenguado. (Dirigint-se a la venedora)
-        Peixatera: tingui, són 12 €.
-        Sra. Gran: Si aquests nois s'ofeguen, caurà sobre la seva consciència! (Dirigint-se a la venedora de la peixateria)
-        Muller: Anem carinyo. Quina dona més pesada!
-        Sra. Gran: A sobre els nens han sortit rebels! Però ara on aneu!
-        Marit: Anem a la fruiteria de la cantonada, però vostè segueixi comprant tranquil·lament.
-        Sra. Gran: Però espereu-me!
-        Muller: (La parella decideix anar a la fruiteria de dos carrers més endavant i així esquivar la dona) anem, anem, si anem a la fruiteria que hi ha dos carrers més endavant, ja la perdrem de vista.
-        Muller: Ho hem aconseguit! No ens segueix. (S'alegren en arribar a la fruiteria)

Escenari

Versió 1: Ariadna

Com desorientar a una persona invident mentre l’ajuden a creuar un pas de vianants, entre un parell de vianants sense dificultats de visió.

Escenografia:

El carrer; dos línies que simulen el carrer i les dues voreres, dues o tres persones amb cadira de rodes que simularan ser cotxes. Un actor amb un bastó blanc o amb unes grans ulleres i sense bastó, també pot portar algun carretó o alguna cosa que simuli ser un gos pigall. Dos actors que seran els espontanis que estaven pel carrer.

Espontani 1: (APROPANT-SE al vianant corrent, com amb molta pressa), necessita ajuda? Jo l’acompanyo? (agafant-lo del braç i estirant cap a ell).

Vianant: (tranquil i amb to de beu suau) no gràcies, puc creuar sol el carrer (intentant-se deixar anar)

Espontani 2: (apareix per l’altra banda i des de lluny crida), ja l’ajudo jo! Que aquest terra rellisca! (l’agafa per l’altre braç)

Vianant (intentant que el soltin); però no, gràcies. Si ja puc creuar jo! Que hi ha algun perill? Algun cotxe al mig, un forat, un camió... (amb veu de preocupació).

Espontani 2: (mirant el semàfor), ara ja s’ha posat vermell... (amb veu de sorpresa), ja l’ajudaré jo.

Vianant: bé, (els “cotxes” passen a munt i a ball pel carrer. Al posar-se verd)

Espontani 1: (estirant el braç), ja podem, corri... Ai, que ha quedat un camió al nit, jo l’acompanyo (un “camió” està al mig del pas, el vianant i l’espontani 1 van cap a la dreta i l’espontani 2 cap a l’esquerra, tots en direcció a la vorera del davant).

Espontani 1: (amb beu paternal i com si parles amb un infant), veus maco, ja estem! Necessites alguna coseta més?

Vianant (agraït): no, gràcies, bon dia. (l’espontani 1 s’allunya i es queda dins d’escena però a un costat, fent veure que mira un aparador però sense perdre de vista l’escena)

Espontani 2: (apropant-se cap a ells), necessites alguna cosa? Cap a on vas? T’acompanyo!

Vianant: (amb veu d’enfardat i intentant caminar), no, gràcies puc sol (forçant somriure)

Espontani 2: insisteixo, va cap a la rambla? Miri, aquí podem anar, per aquí al mig del jardí podem passar!

Vianant: bé, gràcies (resignat) però jo no vaig per aquí, m’acompanyarà fins a la rambla?

Espontani 2: si, si, anem anem! (caminen uns metres, com si anessin per dins un parc, al moment el truquen per telèfon) Ai, em truquen, és urgent que li vagi bé bon dia! Ho sento, ho sento (nerviós i marxa).

Vianant: (es queda sol), però... I ara... Mmm hauré de donar la volta i mirar de tornar al creuament, amb la de coses que tinc a fer! Crec recordar que em van dir que en aquest jardí feien obres o era en aquest tros que hi ha un petit estanc sense senyalitzar... Ai... Qui em mana seguir a la gent, si jo ho tinc controlat anant per la vorera. (amb impotència, gira i camina de manera una mica insegura cap al pas).

Espontani 1: (torna a escena corrent), ai! Pobret, l’han deixat sol, però no ha dit que l’acompanyava? Ai, no ens podem fiar de ningú en aquest món, sort que m’he entretingut mirant un aparador, cap a on vas? Et porto!

Vianant: no gràcies, ja puc anar sol des d’aquí hi se anar! A més com em portarà? A coll? Amb patinet? Cotxe? (concís i iniciant la marxa seguint el recorregut del carrer). Moltes gràcies. (mentre camina l’espontani 1 el segueix al costat i li va parlant). Espontani 1: (caminant al costat), ja deia jo que semblaves bona persona però no, tots els cecs sou iguals. Volem ajudar i sempre contesteu malament, que té de dolent una mica d’ajuda? Si ho fem pel vostre bé... Com os admiro, realment seria incapaç... Però no cal tenir tant mal geni! S’ha de ser amable en aquesta vida i donar gràcies per tot el que tenim... Però realment no sembla que estiguis cec, amb ho maco que ets, si... Ets maco tens bona planta, quina pena... Però suposo que seràs bo amb la música o pot ser amb l’esport, com tots esquieu tant bé i toqueu tants instruments... Ara, segur que et guanyes molt bé la vida venent els cecs, guanyeu molt diner! O pot ser treballes d’aquells que fan massatges, com li diuen? Teràpia física? La meva veïna Rosa es va trencar la cama i va anar a un lloc de la seguretat social i li va fer una noia cega, més maca... I vivia sola! Com ho devia fer? Segur que l’ajudava algú. Em va dir la Rosa que es volia casar i tenir fills! Això si ho trobo irresponsable, sense veure com pot cuidar un nen... (mentre li va parlant el vianant no diu re, amb cara de resignació i esbufegant cada cop més amb el que li va dient, segueix caminant fins que surten els dos d’escena).

Versió 2: Vanessa

Papers

• Persona que fa de invident
• 2 persones que l’ajuden a creuà
• 1 persona en un cotxe
• Un figurant que fa de semàfor

Guió

-        Nois: Eii, t’ajudem a creuà?
-        Vianant: No, només... em podeu explicar com arribar al carrer Sagrera?
-        Noi 1: No, no, primer t'ajudem a creuar. ¡Va anem!
-        Vianant: No, per favor sol explicar com arribar.
-        Nois: Anem, anem! (agafant-la cada un d’un braç)que pot ser perillós  per a tu!
-        Vianant: Perillós? Perillós és que m’empenyeu d’aquesta  manera! Auuu, deixeu-me! Sembleu policies....
-        Cotxe impacient: Bé, creueu o què? Ja s'ha posat en vermell i alguns no tenim tot el dia! (tocant el clàxon)
-        Nois: Bé, bé ja anem! Quina poca sensibilitat cap aquesta pobre noia...
-        Cotxe impacient: Aquests la volen ajudar, i els que necessiten ajuda ells... ignorants! (murmura)
-        Noi 2: Tranquil·la, ja t'hem ajudat a creuar, i ara estàs a l'altra vorera, davant d'on estaves. (indicant-lo amb la mà)
-        Vianant: Molt bé, però em podeu explicar com arribar al carrer que us dic?
-        Noi 1: Si dona, si, mira quan arribis al forn de la cantonada, gira a la dreta i quan vegis una fruiteria, faltaran dos carrers.
-        Noi 2: No, no és així Joan. Mira maca, has d'anar fins a la fleca i girar a l'esquerra i quan vegis una carnisseria pregunta perquè faltaran dos carrers.
-        Noi 1: No és així Albert, és com jo dic no et recordes? (comencen a discutir entre els dos)
-        Nois: Bé noia, pregunta al forn.
-        Vianant: Però en què forn? Com arribar-hi? No veieu que no ho veig? Digueu-me almenys on està i com em puc guiar, tiro aquest carrer a la dreta o a l'esquerra.
-        Nois: Bé, se'ns ha fet tard. Ja t'hem ajudat a creuar, què més vols?
-        Vianant: Però jo no volia això. Només preguntava com arribar al carrer Sagrera.
-        Nois: Ja t'ho hem dit, no t'assabentes o que? (comenten entre ells): Aquests discapacitats no s'assabenten de res ... I a sobre són uns desagraïts, perquè en comptes d'agrair l'ajuda, es queixa perquè no li diem les coses com ells volen.
-        Vianant: Ai senyor, una altra vegada m'han deixat desorientada. No sé per què em fio, si jo sola arribo millor i sobre em van obligar a creuar. Jo no veuré però ells no escolten.

Escenari

• Repassem totes les escenes de la quotidianitat que estan penjades en el bloc
• Els assistents, creiem oportú que cada entitat faci alguna escena de forma individual i alguna altre  la fem de manera col·lectiva.
• Els assistents seleccionem la que podríem fer la nostra entitat.
•    AFAP escull:
• Sóc com tu! Una persona amb cadira de rodes es troba fent cua en un comerç i una altra persona li demana passar perquè, total, ella no te pressa... Llavors és quan la persona amb cadira de rodes expressa que ha de comprar, recollir al fill de l’escola, rentar la roba, etc... igual que tots
• ACPD CEE Pont del  Dragó escull:
• A on m’ha deixat?  Com desorientar a una persona invident mentre l’ajuden a creuar un pas de vianants, entre un parell de vianants sense dificultats de visió.
• I tu on vas? Una parella amb diversitat funcional que es troba una persona gran que no els deixa avançar. (vaja allò que dirien els/les nostres avis/ies, si veiessin persones front situacions quotidianes)
• Falta que escullin les escenes ASEM i AREP entre les  següents, o bé, fer-ne alguna escena nova:
• No tot és la parla: Un  vianant para a una persona per preguntar-li per un carrer i, a l’adonar-se que no hi sent, se’n va a parar a una altra en comptes de fer-li la  pregunta per escrit.
• Apa!, si pot...!: és el  primer dia de feina d’una persona amb dèficit cognitiu i la seva mare el vigila sense que s’adoni per por a que no es sàpiga desenvolupar, però llavors la mare/el pare, s’adona que està molt capacitat/da.
• Dues persones amb diferents diversitats funcional, per exemple una visual i l'altre motriu, van pel carrer, la persona amb diversitat visual s'agafa a la part del darrere de la cadira.
  La persona que va amb la cadira  pot demanar  a  l'altre que faci alguna gestió, també poden fer una compra col·laborant els dos, un realitzant les tasques o accions que l'altre no pot fer o té dificultats.
• Una que podria ser  col·lectiva és:
• Per què em suspèn? Una professora de universitat suspèn a una alumna només per la  seva discapacitat, fet que li diu directament. Llavors l’alumna li demana fer un treball, que era en grup, tota sola. Quan la professora el corregeix veu la qualitat d’aquest i li posa un 10. S’adona que darrere de tota discapacitat, s’oculten capacitats.

Aquesta situació no es veu clara per fer-ne una paròdia de la quotidianitat i es proposa modificar-la.

• El grup valora necessari reunir-nos abans de la trobada d’entitats del dia 8 de juliol. Això fa que pesem que fora bo tenir la base de les escenes el dia 2 de juliol i posar-ho en comú en el CEE Pont del Dragó.

Data	lloc	Hora
Dimarts 2 de juny de 2013	Pont del Dragó	16h

Fins aviat,