I tu on vas?


Escenografia:

l’entrada d’un edifici, es veu la porta de l’ascensor i la porta del carrer.

Actors:

Dos actors amb alguna diversitat funcional (parella 1 i parella 2) i un altre caracteritzat com una àvia(gran).
Segons la diversitat funcional dels actors s’adequa l'escena, parlar amb comunicador, anar els dos amb cadira...
La parella representen d’una edat entre 35 i 40 anys, la senyora gran d’uns 80.

Guió:

  • Parella 2: bé, desprès de comprar que et sembla, vaig jo a casa i tu vas a buscar als nens a l’escola? Tenim el dinar fet, així que... O prefereixes que hi anem els dos a l'escola.
  • Parella 1: no, si vols vaig jo a casa amb la compra i la vaig posant a lloc, i tu vas més ràpid a l'escola. No?
  • (Entra la senyora gran amb la bossa del pa i el bastó, es veu la porta de l’edifici i es sent com sobra i es tanca)  
  • Gran (es posa al mig del pas i no els deixa passar, : ai, pobrets, on aneu?
  • Parella 1: som en Joan i la Maria i vivim al entre sol des de fa dos dies.
  • Gran: Ai pobrets... Que no teniu família? I no podríeu viure millor a una residència si els vostres pares són morts?  Així podrien fer les coses des de la residència i estaríeu atesos com cal? Qui sap ara qui hos cuida,, teniu cuidador veritat?
  • Parella 1:  (amb paciència): bon dia senyora, ens deixa passar que tenim pressa?
  • Gran: no, si jo només vull ajudar, si em dieu el nom de l’assistenta social crec que ho denunciaré, pobrets... Com esteu solets? Tant deixats de la ma de Déu!
  • Parella 2: senyora tranquil·la, no s'enfadi, no cal denunciar a cap assistent social. Nosaltres anem a comprar perquè ho volem, de fet ho necessitem ja que si no comprem nosaltres els nostres fills de 5 i 3 anys no crec que ho facin.
  • Gran: (indignada, fent grans moviments amb les mans): que diuen, que diuen, que viuen sols? La família sap que estan casats? Segur que no us heu escapat d’algun lloc? Si sou uns nens, com aneu a tenir fills... Com us  han deixat? I  això dels nens, és una broma no? Si és impossible que tinguin fills! No penseu? (mirant al públic).
  • Parella 1 (resignació): doncs no, li asseguro que és cert, són aquests dos. li asseguro! Són macos no? (Li ensenyen una foto dels nens) I, no voldria ser mal educada però tenim pressa.
  • Parella  2: si, senyora li agraïm la preocupació però...
  • Gran: (apropant-se encara més a ells); però a veure, si no teniu pressa! Teniu tot els temps del món; i  com os guanyeu la vida? Bé, segur que la família dona diners, segur perquè  no podeu treballar. Pobrets, quina desgràcia i amb nens i sense poder-los cuidar. No sabeu que a l’hospital t’operen per no tenir nens? Pobrets, ningú t’ho ha dit (mirant al noi).
  • Parella 2: (una mica enfadat): senyora, jo sóc advocat i ella disenyadora gràfica, treballem perfectament i ens guanyem la vida, de fet paguem tot el que hem de pagar i cuidem nosaltres els nostres fills, en fi, som una parella com qualsevol altre. I els fills han estat desitjats així que nosaltres decidirem quants volem i podem tenir, a més no crec que haguem de donar tantes explicacions de la nostre vida. I ara si ens disculpa... Cal que anem a comprar i a recollir als nens a escola que em perdut ja una bona estona i ja no tindrem temps de res. (els dos comencen a dirigir-se cap a la porta mentre la senyora es queda pensant i amb cara d'incrèdula).
  • Gran: on anirem  a parar!

  • Soroll de "crash" i imatge de bola del món trencada.



A on m’ha deixat?

Com desorientar a una persona invident mentre l’ajuden a creuar un pas de vianants, entre un parell de vianants sense dificultats de visió.

Papers

  • Persona que fa de invident
  • 2 persones que l’ajuden a creuà
  • 1 persona en un cotxe
  • Un figurant que fa de semàfor

Guió

  • Nois: Eii, t’ajudem a creuar?
  • Vianant: No, només... em podeu explicar com arribar al carrer Sagrera?
  • Noi 1: No, no, primer t'ajudem a creuar. ¡Va anem!
  • Vianant: No, per favor sol explicar com arribar.
  • Nois: Anem, anem! (agafant-la cada un d’un braç)que pot ser perillós per a tu!
  • Vianant: Perillós? Perillós és que m’empenyeu d’aquesta manera! Auuu, deixeu-me! Sembleu policies....
  • Cotxe impacient: Bé, creueu o què? Ja s'ha posat en vermell i alguns no tenim tot el dia! (tocant el clàxon)
  • Nois: Bé, bé ja anem! Quina poca sensibilitat cap aquesta pobre noia...
  • Cotxe impacient: Aquests la volen ajudar, i els que necessiten ajuda són ells... ignorants! (murmura)
  • Noi 2: Tranquil·la, ja t'hem ajudat a creuar, i ara estàs a l'altra vorera, davant d'on estaves. (indicant-lo amb la mà)
  • Vianant: Molt bé, però em podeu explicar com arribar al carrer que us dic?
  • Noi 1: Si dona, si, mira quan arribis al forn de la cantonada, gira a la dreta i quan vegis una fruiteria, faltaran dos carrers.
  • Noi 2: No, no és així Joan. Mira maca, has d'anar fins a la fleca i girar a l'esquerra i quan vegis una carnisseria pregunta perquè faltaran dos carrers.
  • Noi 1: No és així Albert, és com jo dic no et recordes? (comencen a discutir entre ells dos)
  • Nois: Bé noia, pregunta al forn.
  • Vianant: Però en què forn? Com arribar-hi? No veieu que no ho veig? Digueu-me almenys on està i com em puc guiar, tiro aquest carrer a la dreta o a l'esquerra.
  • Nois: Bé, se'ns ha fet tard. Ja t'hem ajudat a creuar, què més vols? No coneixem gaire la zona, millor pregunta!
  • Vianant: Però jo no volia això. Només preguntava com arribar al carrer Sagrera.
  • Nois: Ja t'ho hem dit, no t'assabentes o que? (comenten entre ells): Aquests discapacitats no s'assabenten de res ... I a sobre són uns desagraïts però reclamen tots els drets, perquè en comptes d'agrair l'ajuda, es queixa perquè no li diem les coses com ells volen. (mentre segueixen parlant entre ells la vianant comença a caminar poc a poc i ells la segueixen a poca distància).
  • Albert:  ja deia jo que semblava bona noia però no, tots els cecs son iguals. Volem ajudar en el que podem i sempre contesten malament i amb exigències, que té de dolent una mica d’ajuda? Si ho fem pel seu bé...
  • Noi: Si, si, ara jo realment com els admiro, realment seria incapaç... Però no cal tenir tant mal geni! S’ha de ser amable en aquesta vida i donar gràcies per tot el que tenim...
  • Albert:  Però realment no sembla que estigui cega, amb ho maca que es, si me la trobés de festa intentaria lligar amb ella, clar si no sàpigues que és cega. Quina pena tio, no creus? Una tia així i “mal guanyada”.
  • Noi: Clar, si té parella serà cec, com podria ser d’una altra manera? Ara, segur que és molt bona amb la música o pot ser amb l’esport, com tots esquien tant bé i toquen tants instruments...Mira tú l'Stevie Wonder, forrat el tío.  I els idiomes, no farà classes particulars d’anglès? Ens apuntem? (Els dos riuen).
  • Albert: no, no. segur que es guanya molt bé la vida venent els cecs aquests, guanyen una pasta! O pot ser treballa d’aquells que fan massatges, com li diuen? Aquests dels esportistes o de la seguretat social on van les iaies. Teràpia física? La meva veïna Rosa es va trencar la cama i va anar a un lloc de la seguretat social i li va fer una noia cega, més maca... I vivia sola! Com ho devia fer? Segur que l’ajudava algú. Em va dir la Rosa que es volia casar i tenir fills! Això si ho trobo irresponsable, sense veure com pot cuidar un nen... I el marit també cec... S’escapa el nen al parc i ni el troben i després a gastar diners públics perquè el busqui la policia, portar-lo a l’hospital. Quina pasta desaprofitada!  
  • Vianant: Ai senyor, una altra vegada m'han deixat desorientada. No tenien tanta pressa! Doncs no se perquè no deixen de parlar de mi com si no els escoltés semblen dues àvies, de seguir-me sense ajudar i es que no callaran! No sé per què em fio, si jo sola arribo millor i a sobre m’han  obligat a creuar. Jo no veuré però ells no escolten!

A on m’ha deixat

Parlem la mateixa llengua?

Escena:

Trucada fictícia d’una persona amb disàrtria i el receptor no l’entén.

Papers:

Noia  amb disàrtria
Teleoperador

Guió:

  • Teleoperador (con entonación musicalizada): Hola, Le habla Marcos Alonso. ¿En qué puedo ayudarle?
  • Chica: Hola, tengo una avería.
  • Teleoperador: ¿Qué dice? ¿Qué llama desde Almería?
  • Chica: No, llamo desde Barcelona porque tengo una avería.
  • Teleoperador: Perdone, pero no la entiendo bien ¿me puede pasar con sus padres?
  • Chica: No, la titular soy yo.
  • Teleoperador: Oiga señora, que dice? ¿Qué me va a triturar? Perdone pero no la entiendo. Disculpe la indiscreción: ¿tiene alguna enfermedad?
  • Chica (molesta): No, tengo una discapacidad pero a usted no le importa!
  • Teleoperador (como si hubiera entendido al fin la situación):¡Acabáramos! eres discapacitada y aprovechando que tus padres han salido a comprar pues juegas con el teléfono.
  • Chica: No, ¡se equivoca! estoy casada y llamo desde Barcelona porque tengo una avería.
  • Teleoperador: Tranquila, comprendo que estés cansada. Tus padres pronto llegarán. ¿Si quieres llamo a la policía para que vaya a ver qué ha pasado y porque estás sola.
  • Chica (enfadada): Ni soy una niña, ni me han dejado sola ni estoy cansada. Bueno, un poco cansada de que no me entienda. ¿Pero me puede atender la avería?
  • Teleoperador (con cara y voz como si hablara con un niño): Tranquila, yo también tengo una hermana con discapacidad y hablaré contigo hasta que tus padres lleguen. ¿Dices que te gusta Almería?
  • Chica: No me tenga compasión y páseme con un superior. Y yo no he dicho nada de Almería!
  • Teleoperador: Ah, ¿qué no te va el ascensor? Entonces has llamado al sitio equivocado.
  • Chica: No me va Internet y como lo veo buena persona, con una hermana como yo pues le pido paciencia y poco a poco me entenderá. No me va Internet.
  • Teleoperador: No, tú no puedes ser mi hermana porque vive en Colombia, pero igualmente dime qué te pasa con Internet?
  • Chica (con cara de alivio): Me sale una luz roja.
  • Teleoperador: A ver si te he entendido bien: que una página se te ha vuelto loca?
  • Chica: Usted sí que me volverá loca! (con un tono de voz más bajo).No, en Internet tengo una luz roja y no puedo navegar. (Con tono de voz normal).
  • Teleoperador: Ah, que no te va Internet… Haber empezado por ahí!
  • Chica: Eso mismo, señor. (Dice con resignación)
  • Teleoperador: Mira, espera a que vengan tus papás y que te apaguen el router y que te lo vuelvan a encender. El router es lo que hace funcionar Internet, es un aparatito que normalmente está enchufado. (Lo dice como si la chica fuera tonta)
  • Chica (le interrumpe): ¡Que no vivo con mis padres! Que vivo con mi marido y eso ya lo he hecho cuatro veces antes de llamarles. (La chica desesperada ya)
  • Teleoperador: ¿Pero cómo? ¿Cómo puede estar casada teniendo discapacidad? Yo no veo a mi hermana casada.
  • Chica: Estoy casada, tengo una carrera y trabajo de abogada. Ahora escúcheme bien.
  • Teleoperador: Le escucho, pero no sé qué dice de ahogada. ¿Me lo puede repetir?
  • Chica: Que soy abogada… pero eso no importa ahora, por favor ¿puede mirar mi servidor? (lo dice vocalizando exageradamente)
  • Teleoperador: Sí, ahora le miro el servidor y se lo reseteo. Pero le puedo preguntar ¿cómo ha llegado a ser abogada con su dificultad para hablar?
  • Chica: Pues yendo a la universidad, como todo el mundo. Me puede avisar cuando lo haga a ver si me va Internet y cortamos el rollo?
  • Teleoperador (sorprendido): Que tengamos un rollo! Creo que no la he entendido… MMM, a ver si consigo que funcione, pero mientras me puede decir… ¿cómo ha ido a la universidad? A mi hermana la tenemos en un colegio especial y me quedo admirado de oír su historia.
  • Chica: No me admire por mi historia sino por la paciencia que estoy teniendo. ¿Abro Internet ya? (hablando con resignación)
  • Teleoperador: Ah, ¿qué no me ha entendido? Le pregunto qué ¿cómo ha ido a la universidad?
  • Chica: Dios mío! Con transporte público, señor. ¿Abro el navegador ya?
  • Teleoperador: Sí, sí, el servicio es público y gratuito. ¿Puede probar a abrir el navegador, por favor?
  • Chica (con alivio): Ya me va Internet. Muchas gracias.
  • Teleoperador: Ah,  sí?... ¿vives en Gracia?
  • Chica: Le digo que ya me va Internet y se lo agradezco!
  • Teleoperador: Soy yo quien te tiene que agradecer la lección. A partir de ahora miraré de otra manera a las personas con discapacidad y ayudaré y animaré a mi hermana a hacer cosas.
  • Chica: Hágale un favor a su hermana y a cualquier persona con discapacidad: trátenos como uno más.
  • Bueno… por lo menos uno que no me ha colgado al oírme… Vamos mejorando… (piensa para ella)