Comissió de teatre i música

Objectiu:

Apropar en clau d’humor al públic alguns dels petits fets inescaients que ens trobem les persones amb discapacitat en el nostre dia a dia.

Papers:

• Persona invident
• Persones amb cadires de rodes
• Persones amb disàrtria
• Persona amb sordesa
• Persona amb dèficit cognitiu
• Persona gran (o simulant-lo)
• Una mare/pare
• Persones sense discapacitat (aparent)

 Escenes:

• A on m’ha deixat?  Com desorientar a una persona invident mentre l’ajuden a creuà un pas de vianants.
• I tu on vas? Una parella amb diversitat funcional que es troba una persona gran que no els deixa avançar. (pensament arcaic)
• Parlem la mateixa llengua? Trucada fictícia d’una persona amb disàrtria i el receptor no l’entén.
• No tot és la parla: Un  vianant para a una persona per preguntar-li per un carrer i, a l’adonar-se que no hi sent, se’n va a parar a una altra en comptes de fer-li la  pregunta per escrit.
• Apa, si pot!: és el  primer dia de feina d’una persona amb dèficit cognitiu i la seva mare el vigila sense que s’adoni per por a que no es sàpiga desenvolupar, però llavors la mare s’adona que està molt capacitat.
• Per què em suspèn? Una professora de universitat suspèn a una alumna només per la  seva discapacitat, fet que li diu directament. Llavors l’alumna li demana fer un treball, que era en grup, tota sola. Quan la professora el corregeix veu la qualitat d’aquest i li posa un 10. S’adona que darrere de tota discapacitat, s’oculten capacitats.
• Sóc com tu! Una persona amb cadira de rodes es troba fent cua en un comerç i una altra persona li demana passar perquè, total, ella no te pressa... Llavors és quan la persona amb cadira de rodes expressa que ha de comprar, recollir al fill de l’escola, rentar la roba, etc... igual que tots.

Material d’atrezzo:

Pantalla per a projeccions,

Canó projector,

Ordinador

Amb l’objectiu que els escenaris siguin virtuals i així reduir despeses.